Infantil Femení

Resultats de la nostra lliga






Col·legi Immaculada Concepció 45 – CBS Barça Grana 36


Diuen que els grans partits i les grans històries no s’escriuen soles...

Així va ser el passat dijous 24 de maig a la nostra pista; al pati de la nostra escola, que poc a poc, amb aquest equip, estan creant la seva pròpia història romàntica que fa que puguem creure en tot.

Ens visitava el Barça, una de les canteres més exitoses del panorama català del bàsquet i això ens motivava, ens motivava molt. A més, era el “darrer ball” d’aquesta temporada i com vam concretar en la xerrada prèvia al partit... “Avui és una festa vostra; sortiu a equivocar-vos i a gaudir d’aquest esport, no tenim res a perdre”. I dit i fet, les nostres jugadores van sortir com les hem vist en molts moments de la temporada; defensa asfixiant, decantant a les jugadores de l’equip contrari a mà no hàbil, controlant el ritme del partit, contraatacant quan es podia i això, un quart rere un altre.

Sabíem que podíem tenir algun moment de “lapsus” i aquest va ser abans de finalitzar la primera meitat de partit. Malgrat tot, la segona part, vam tornar al nostre joc, aquell que ens fa alegres, ens fa creure i sobretot, ens fa úniques en aquesta lliga.

I sí, la història final, ja la sabeu, una escola del centre de Barcelona, va derrotar al Barça perquè les jugadores de l’infantil femení i les ajudants del preinfantil, hi van creure i anar-hi sense por i gaudint cada segon del “matx”.

Tanmateix, vull destacar la gran maduresa de les jugadores rivals i de les nostres, que no van reaccionar a cap de les provocacions i queixes constants de l’”staff” contrari. Mai havia escrit quelcom relacionat amb això però crec que a Can Barça, s’inculquen uns valors amb els quals, en aquest partit concret, una de les entrenadores, no va estar a l’altura. Nosaltres, vam saber ser el màxim de respectuosos perquè així ens definim; primer les persones, el com (el camí per aconseguir les coses) i després, el resultat com a fruit de tot el recorregut.

I que dir d’aquesta temporada... Sou totes unes MVP’s, una per una:

4. Andrea: sense tu, l’equip no encarnaria aquest esperit de solidaritat defensiva ni seríem tant EQUIP. Ens has ajudat a superar amb humor problemes, t’has deixat la pell en cada partit i cada entrenament. Chapeau!!!!

5. Clara: Cler!!! Sempre animant, la veu i la projecció de l’optimisme del grup. Anant-hi sempre quant els centímetres ens superen per part dels rivals, estàs tu per anar-hi a aquells rebots dividits, anant a terra, penetrant sense por i sobretot, sent un exemple de companyerisme. Enorme 5!!!!!

7. Vanessa: Segurament, la jugadora a qui més canya li hem pogut donar aquesta temporada a nivell de correccions. Gràcies per aguantar algunes vegades, que com entrenador, m’he equivocat i he estat injust. No deixis mai d’anar-hi, quan surtin les coses i quan no. Necessitem la teva velocitat i decisió la propera temporada Vane!!!!

8. Sandra: Creure, creure i creure. Aquest any, has après que l’error o fallar no és un drama, que quan hi vas, les coses et surten i pots fer-ho. Vull que segueixis creixent i que t’atreveixis a fer coses. No t’aturis perquè et necessitem!!!

10. Judith Farràs: Com has crescut 10, creu-t’ho!!! Quin any d’aprenentatge mutu. Has après a treure partit dels teus moviments, m’has fet canviar la concepció de com la noia més alta de l’equip, sortint de la zona i atacant amb bot, pot ser un redit brutal per l’equip. Tens un munt de recursos i crec que és fruit del teu gran esforç, de com has pencat i sobretot, creu sempre, que entraran i que volem que erris per trobar l’èxit en la següent. Una autèntic regal pel vestidor i per la cohesió de l’equip. Grande Juju!!!!

12. Carla Lozano: Sempre que ha pujat, ens ha donat aquella “xispa” de sortida de pilota i aquella manca de por al que és desconegut. Moltes gràcies!!!

14. Vicki: Una ajuda indispensable que ens ha fet de comodí en gairebé tots els partits de la temporada. La capacitat de llegir el joc, d’anar-hi sempre i de prendre la pausa que cal i quan cal, ens ha donat molt. Gràcies Vic!!!!

16. Nunu: Tens un talent important per aquest esport però tens una cosa més important; t’estimes aquest esport i t’hi dediques al màxim. Cada entrenament i cada partit has estat a un nivell exquisit, donant tot el que podies i més. I sí, has crescut en lectura de situacions, en defensa i com ser més intel·ligent per no caure en faltes “tontes”. No t’aturis perquè volem seguir aprenent, de tu i amb tu 16!!!

19. Martina: Temporada molt difícil en la primera fase però en la segona, has fet un salt de maduresa increïble. Ens has donat aquell plus de intensitat, d’anar a per totes i sobretot, has sumat perquè l’equip sumés amb tu i aprengués de tu. Gràcies per col·laborar i per superar les pors a fer coses en molts moments. Segueix creixent Martina, tens molt per davant!!!

23. Marta: l’autèntica gota malaya de l’aprenentatge. Sempre metòdica, jugant com els àngels i aportant tot el que necessitem a l’equip; rebot, defensa, coherència, lectura del joc... Aquest any, la nostra 23 ha crescut molt com a jugadora i sobretot, encara creixerà més, la propera temporada. Sideral Company!!!!

77. Emma Fradejas: sempre que ha vingut, ens dóna aquella espurna de “desparpajo” en defensa, aquella alegria que un equip necessita per treure ferro als moments de màxima tensió. Grande Fradejas!!!

També m’agradaria fer menció a la Judith Rodríguez i a la Maria De Pablo. Ambdues, no heu pogut finalitzar la temporada però els mesos que hem pogut compartir, han estat un autèntic plaer i un honor haver après amb vosaltres.

-Xavi Farràs: al meu costat, he tingut a en Xavi. En “tio” que li surt el bàsquet pels “porus” de la pell i que encarna, en molts moments, aquella visió o aquells detalls, que als entrenadors se’ns escapen. Motíssimes Gràcies!!!!!

Només podem estar agraïts a tot el que us heu enfrontat, tot el que heu superat (baixes, lesions, moments on no sortien les coses...) i sobretot, com entrenador, ha estat un autèntic honor tenir un grup de persones que han anat creient en el que volíem ser, fins i tot quan les coses no sortien.

Finalment, fruit del vostre treball incansable entrenament rere entrenament, partit rere partit, heu aconseguit el vostre gran objectiu de la temporada; ser un bloc que va a una. Les jugadores us complementeu i on no arriba una, està l’altre per sumar... I això, és el que realment importa en aquest meravellós esport, anomenat bàsquet.

I com començava, en la primera línia; les històries meravelloses no s’escriuen soles i aquí, us necessito, per seguir escrivint les pàgines d’un llibre que sembla que serà maco


LA TEMPORADA QUE VE, MÉS I MILLOR!!!  #jasomaqui #pardal #letsgocic 


US HI ESPERO!!!


1,2,3 CIC!!!